petita princesa

Sembla que tot canvia, tot es mou, tot es belluga....per fi, per fi. No sé si són els astres, la terra o simplement la vida, però ja era hora. Potser és fruit d'un canvi d'actitud, potser són les flors de Bach, potser és el fet de conéixer noves persones meravelloses que des que les conec ens hem animat mútuament a tirar endavant. Gràcies Remeieres. Conèixer-vos és una meravellosa experiencia.

L'estel que es brinda a guiar-me diu el següent:

Representa la FE, l'ESPERANÇA i la inspiració que confereix un ideal. Tanmateix fa referència a la felicitat a disfrutar de l'amor, cantant per els poetes en tota la seva bellesa. L'estel que brilla de nit simbolitza la direcció correcta... La seva energia celestial és portadora d'un auguri inmillorable. La seva influència benèfica es manifesta en forma de casualitats increïbles... L'estel dispara la fantasia i capacitat de sorpresa: ens obliga a reparar la relació amb el Cel, que ens beneeix... La seva Llum fa que els ulls de l'ànima s'obrin i percebeixen lo important, no importa on ni quan.

Realment ja no sé què fer amb la meva vida. Porto mesos que no sé cap a on tirar. Em sento sola, avorrida, desanimada...sé que estic en un període de canvi i que segur que me'n sortiré. El camí però se m'està fent molt feixuc. Estic aïllada sense saber res de ningú. Avui porto hores tancada a casa, internet el meu únic aliat. El mòbil només m'ha sonat un cop (eres tu!, només tu, sempre tu). Ni tan sols la meva mare (amb el meu pare ja fa molt temps que no hi conto). M'agradaria veure la llum, rebre una senyal de canvi, alguna espurna d'esperança, per petita que sigui, la vull veure, notar, sentir.
Només tinc ganes de plorar fins a rebentar.
Em pregunto coses: perquè sempre estic sola, perquè ja ni els que eren els meus amics em truquen, perquè...l'eterna pregunta per què?
No trobo la resposta, no sento la resposta.
On m'he equivocat per trobar-me en aquesta situació, on?
No tinc sortida.

Estimar és cosa de dos, s'ha d'arribar a un equilibri en el donar i rebre perquè tots 2 poguin disfrutar de l'amor. És un joc de malabars on tots dos hi participen. En el moment en que un dels dos, es vol quedar les boles de tots, el joc s'acaba. No s'està en les mateixes condicions. Quan un dels dos tira de la corda perquè l'altra s'adapti a les seves situacions o circunstàncies i no fa res per entendre a l'altre i amotllar-se també a la seva realitat, la corda es trenca.

Un vol rebre, rebre i no tenir mal de caps, perquè estimar és estimar i no s'ha de fer cap esforç ni discutir ni parlar perquè l'amor ve de forma natural. Tot s'arregla amb amor.
L'altre inexplicablement va perdent terreny i autoritat. Intentant amotllar-se a la realitat, es tapa els ulls per poder-ho fer, es tira sorra al damunt per no pensar i continuar el camí que l'altre li marca. No té suficient força per fer-se escoltar per parlar de les seves necessitats, pateix i s'angoixa en silenci. Ha d'aprendre a viure amb aquestes circunstàncies.
L'altre les mostra en tot moment i obté tot el que demana, se sent enormement afortunat i agraït amb la vida i amb l'altre.

Arriba un dia que el "sumís" entra en contacte amb el seu interior després d'haver treballat amb l'ajuda de tercers. En un principi volia entendre el perquè de la presència d'un malestar que no entenia, l'aparició de vàries escenes d'angoixa, volia aprendre a viure la realitat que tenia sense demanar res més a l'altre, conformar-se amb el que l'altre li donava, conformar-se amb el seu amor.

El resultat és una revelació del subconscient, entendre que no és el que es vol d'una altra persona i que assumir una realitat o unes circunstàncies no és el camí. Ressignar-se MAI. Surten espurnes de voler compartir la vida amb una aquesta persona, de viure moments intensos com una parella normal, presentar-la a tothom sense haver-se d'amagar, poder disfrutar l'un de l'altre, no viure una història en paral.lel, fer i desfer sense amagar-se de ningú, no sentint-se culpables, no sentint-se responsables d'una tercera persona i el més important de tot, no enganyar a ningú. Exposades les necessitats del sumís, les seves il.lusions, la seva esperança... l'agraït es bloqueja, té dubtes... té pors. -No ho entenc, però si tot anava molt bé, perquè ha passat això, jo em pensava que érem feliços tots 2, que n'havíem parlat lo suficient i que tu acceptaves totes les circumstàncies. Doncs no.
Aquesta relació va cap a dos camins diferents, les boles del joc de malabars han caigut a terra.

Els participants han d'entendre les regles del joc, un ho està treballant amb ajuda terapèutica, l'altre no té ganes perquè ell és així, ell és com és i tothom ho ha d'acceptar.

Vols aprendre les regles del joc? O t'estimes més canviar de joc?