petita princesa

Ups, ja us pensàveu que havia desaparegut del mapa, doncs no, aquí estic, resistint malgrat les coses no vagin com a un li agradaria. Alguna vegada heu tingut la sensació de viure una vida que no us pertoca?, com si hi hagués alguna cosa que constantment en certs moments del dia t'anés dient: no facis aixó per si de cas, no diguis això per si de cas, no pensis això per si de cas....m'agradaria saber si a algú més li passa. Porto quasi més de 5 anys amb aquesta cançoneta, i jo continuo endavant, deixant-me portar per la corrent, pensant que les coses canviaran, que et mereixes quelcom millor....pot ser és una posició una miqueta victimista, però és que em veig INCAPAÇ d'agafar les rendes de les coses, perquè en el fons tinc una por horrorosa i us diré perquè: Perquè agafaria les coses més necessàries i me n'aniria a trobar el meu lloc en algun altre lloc i això implicaria:
- Deixar la meva meravellosa feina en un centre tecnològic de renom mundial,
- Deixar totes les coses materials que he anat adquirint al llarg del temps en el que he disposat de diners per comprar-ho,
- Deixar aquest poble en el que visc, que malgrat els inconvenients, tinc el mar al costat i cada dia em saluda,
- Deixar els amics, bé més aviat, els pocs amics que em queden, que ja són aquells que s'han acostumat a què no hi sigui,
- Deixar la meva família que de fet ja amb lo poc que els veig, existeix internet i el "skype", ben segur que ens comunicaríem més si estic a l'altre punta del món,
- Deixar de conèixer els nens que els meus amics s'han animat a portar a aquest món i evidentment recolzar'ls en tot el que aquest canvi implica,
- Deixar a una persona molt especial, sí a tu, perquè amb les responsabilitats que tens no podries venir amb mi i tampoc et deixaria...
És evident que perdria molt, i crec que hauria de trobar la manera de no pensar en deixar-ho tot i quedar-me on sóc però sense patir, sense preguntar-me què seria de mi si estigués en un o altre lloc. M'agradaria veure que és aquí on m'haig de quedar i darrerament tinc més senyals de marxar que de quedar-me. És horrorós estar sempre així, no??