« JOC DE MALABARS | Página de inicio | L'ESTEL »
21/07/07
DIA M
Realment ja no sé què fer amb la meva vida. Porto mesos que no sé cap a on tirar. Em sento sola, avorrida, desanimada...sé que estic en un període de canvi i que segur que me'n sortiré. El camí però se m'està fent molt feixuc. Estic aïllada sense saber res de ningú. Avui porto hores tancada a casa, internet el meu únic aliat. El mòbil només m'ha sonat un cop (eres tu!, només tu, sempre tu). Ni tan sols la meva mare (amb el meu pare ja fa molt temps que no hi conto). M'agradaria veure la llum, rebre una senyal de canvi, alguna espurna d'esperança, per petita que sigui, la vull veure, notar, sentir.
Només tinc ganes de plorar fins a rebentar.
Em pregunto coses: perquè sempre estic sola, perquè ja ni els que eren els meus amics em truquen, perquè...l'eterna pregunta per què?
No trobo la resposta, no sento la resposta.
On m'he equivocat per trobar-me en aquesta situació, on?
No tinc sortida.
21:08 Permalink | Comentarios (3) | Enviar a Email
Comentarios
Segur, de ven segur que tots ens equivoquem, de vegades més soviny del que voldriem....La solitud cal tenir-la com aliada, és mala companya quan és la nostre enemiga. Cal fer un esforç per poder entendre situacions que ens son alienes, situacions que esdevenen un infern particular, moments d´angoixa, moments de fluixessa, moments de solitud al cap i la fi. Cercar respostes a preguntes que no en tenen és una perdua de temps, tenim que trobar dins nostre el camí a seguir i fer memória, aferrar-nos a tot allò que ens aporta felicitat o ens fa feliços en un moment determinat.
Nosaltres no dominem les situacions ni les persones, nosaltres som amos de les nostres decisions i com a tals tenim que tenir cura de saber escollir en cada moment el que tenim que fer.
Quan et sentis sola, llegeix, recorda, pensa en tot allò que has fet, tot allò que has compartit i tot allò que et queda per fer i compartir amb els qui t´estimem.
Anotado por: Jo | 23/07/07
...eeeee...petita princesa... no estas pas sola...potser no estem al teu costat fisicament... pro si tanques el ulls ens veuràs...desde la distancia tots et rodejem...tots som aprop teu...quan sentis bufar l'aire, quan dormis, quan sentis el calor del sol, quan la brisa marina acarici la teva cara...pensa que es un dels teus...aprop...abraçante desde la distancia... .
pro recorda ... no estas sola princesa...ara...somriu princesa...somriu... i tanca els ulls que ara es el sol qui t'abraça desde la distancia...
ho sents?.... veus...no estem tan lluny.
1 pto.
Anotado por: sol solet | 24/07/07
Ei !!! Petita princesa.
Per què tanta tristesa ????
Ets una noia guapa i amb un mont interior que vull per sortir i mostrar-se tal i com ets, plena de compasió i amor.
Prou de patir Anna. Només tu pots posar fi al sentiments de soletat i tristesa.
Equivoca-se??? Treu aquesta paraula del te llenguatge. Els errors no existeixen, cada un d'ells son petites veritats que et guien per créixer.
Tu ho has dit, som els amos de la nostra vida i som nosaltres els que decidim que fem, on amen, amb qui anem, ... La decisió d'ahir no te perque ser la mateixa d'avui. Tu decideixo en cada moment de la teva vida, i al llarg d'ella n'has de fer moltes de decicions que poden ser contradictòries entre elles però no en les circunstàncies que les prenguis, perque cada decisió és per uns circunstáncia o moment, concret.
Ánims!!!!
Viu!!!!!
Aprèn a gaudir de la vida!!!!!!
No et lliguis a rès i ningú !!!!!!
Els lligams només serveixen per crear soletat i tristesa. Lluita contra la dependència.
Petons
Anotado por: Gemma | 30/07/07