petita princesa

Estimar és cosa de dos, s'ha d'arribar a un equilibri en el donar i rebre perquè tots 2 poguin disfrutar de l'amor. És un joc de malabars on tots dos hi participen. En el moment en que un dels dos, es vol quedar les boles de tots, el joc s'acaba. No s'està en les mateixes condicions. Quan un dels dos tira de la corda perquè l'altra s'adapti a les seves situacions o circunstàncies i no fa res per entendre a l'altre i amotllar-se també a la seva realitat, la corda es trenca.

Un vol rebre, rebre i no tenir mal de caps, perquè estimar és estimar i no s'ha de fer cap esforç ni discutir ni parlar perquè l'amor ve de forma natural. Tot s'arregla amb amor.
L'altre inexplicablement va perdent terreny i autoritat. Intentant amotllar-se a la realitat, es tapa els ulls per poder-ho fer, es tira sorra al damunt per no pensar i continuar el camí que l'altre li marca. No té suficient força per fer-se escoltar per parlar de les seves necessitats, pateix i s'angoixa en silenci. Ha d'aprendre a viure amb aquestes circunstàncies.
L'altre les mostra en tot moment i obté tot el que demana, se sent enormement afortunat i agraït amb la vida i amb l'altre.

Arriba un dia que el "sumís" entra en contacte amb el seu interior després d'haver treballat amb l'ajuda de tercers. En un principi volia entendre el perquè de la presència d'un malestar que no entenia, l'aparició de vàries escenes d'angoixa, volia aprendre a viure la realitat que tenia sense demanar res més a l'altre, conformar-se amb el que l'altre li donava, conformar-se amb el seu amor.

El resultat és una revelació del subconscient, entendre que no és el que es vol d'una altra persona i que assumir una realitat o unes circunstàncies no és el camí. Ressignar-se MAI. Surten espurnes de voler compartir la vida amb una aquesta persona, de viure moments intensos com una parella normal, presentar-la a tothom sense haver-se d'amagar, poder disfrutar l'un de l'altre, no viure una història en paral.lel, fer i desfer sense amagar-se de ningú, no sentint-se culpables, no sentint-se responsables d'una tercera persona i el més important de tot, no enganyar a ningú. Exposades les necessitats del sumís, les seves il.lusions, la seva esperança... l'agraït es bloqueja, té dubtes... té pors. -No ho entenc, però si tot anava molt bé, perquè ha passat això, jo em pensava que érem feliços tots 2, que n'havíem parlat lo suficient i que tu acceptaves totes les circumstàncies. Doncs no.
Aquesta relació va cap a dos camins diferents, les boles del joc de malabars han caigut a terra.

Els participants han d'entendre les regles del joc, un ho està treballant amb ajuda terapèutica, l'altre no té ganes perquè ell és així, ell és com és i tothom ho ha d'acceptar.

Vols aprendre les regles del joc? O t'estimes més canviar de joc?